Mentre l’olor de castanyes calentes envaïa el menjador hipnotitzant al gat i l’Albert Om entrevistava a Benedetta Tagliabue, em preguntava perquè m’agradava tant aquest programa. Jo mateixa em vaig donar la resposta. Primer de tot, el presentador és un home que ja havia seguit en els programes del club i m’agradava molt. Perquè? Doncs perquè té una capacitat d’entendre a la gent i de que la gent es senti còmode amb ell brutal. Vaja, això és el que transmet en

“El Convidat”. En aquest programa també he descobert que és una persona que s’adapta a tot i que no qüestiona cap forma de viure, per molt diferent que sigui de la seva. Sap treure el millor somriure de la gent que entrevista en cada emissió del programa i la seva fluïdesa fa que el programa sigui interessant i a la vegada divertit. Així que de veritat el recomano de veure. Quan vaig acabar de pensar en l’Albert Om i en els seus programes, em vaig donar compte de que els bons programes televisius ja no es fan, o si més no costen de trobar. Ho dic perquè, i ara parlaré com si fos una vella, quan era petita, hi gaudia molt amb la televisió. Sèries de comèdia catalanes com “Plats bruts”, “Jet Lag” o “L’un per l’altre” ja no es fan, o si més no, no se’n fan de tan bones, aquesta és la meva opinió. M’enrecordo de que quan tenia 8 anys la meva mare em venia a buscar a l’escola de ballet i jo sempre corria cap a casa a mirar “Berlin, Berlin”. No ha passat tant de temps des de llavors, però del que estic segura és que mai havia tingut aquesta afició per la televisió. Però vaja, sempre em quedarà l’internet per buscar els antics capítols de les meves series predilectes de la infantesa.

Avui s’ha estrenat a TV3 el programa “Bricolatge emocional”, presentat per Gaspar Hernàndez, el que també porta el programa “Ofici de viure” a Catalunya Ràdio i del qual us he parlat en alguna ocasió.

Com l’”Ofici de Viure” m’encanta i els temes de psicologia també, no hem podia perdre aquest programa.

Bricolatge emocional és un programa de psicologia pràctica. Una cosa tant complexa com la ment humana explicada de forma fàcil i entenedora. És una espècie de Quèquicom, però sobre psicologia.

L’estil del programa m’ha agradat molt perquè segueix un estil similar al del seu germà gran, l’Ofici de Viure, amb cites intercalades en el discurs i col·laboradors molt bons. El primer programa tractava sobre “La bona sort”:

La bona sort és com una llavor que cal plantar, si no la reguem no creixerà, depèn de nosaltres i de l’esforç que li dediquem.

El concepte de “bona sort” és diferent del de la “sort” comuna i això ho deixen ben clar. La sort és quelcom aleatori que no depèn de nosaltres i la “bona sort” és una actitud i també aquelles circumstàncies que creem nosaltres perquè els desitjos, els anhels, etc… es duguin a terme. Aquesta bona sort depèn de nosaltres i per això,

No pots esperar que la teva vida millori, sense millorar tu.

Ramón Sansó

També han donat importància a la constància i l’esforç (les famoses 10.000 hores) per aconseguir allò que ens proposem i així ho han demostrat “Pol Sud Sense Limits”.

A part d’aquesta reflexió sobre la bona sort, també m’han agradat dos conceptes que han explicat.

La profecia de l’autocompliment que es produeix quan de tant dir que passarà una cosa, al final passa el que deies.

La resiliència com la capacitat en els humans de recuperar-se de situacions adverses o períodes de dolor emocional.

El pròxim programa parlarà de “La parella ideal”, serà interessant veure’l.

Avui us parlaré d’una sèrie d’animació catalana produïda per TVC i Escándalo films que tracta de la vida d’un dissenyador de 35 anys amb estudi propi, on hi té dos treballadors que són amics seus, en la típica crisi d’aquesta edat. En Xavi porta molts anys amb la seva xicota Sònia, de qui està mol enamorat, però des que coneix a la Luz en l’entrega d’un premi que guanya, no pot evitar mirar-se altres noies i això fa que es replantegi la seva relació. És una mica maldestre sentimentalment i per culpa de les seves ficades de pota i de no tenir molt clares les coses acaben tallant. I a partir d’aquí en Xavi intenta refer la seva vida i aprofitar el temps perdut, però no és que se’n surti del tot bé ja que té força mala sort i poques habilitats socials.

És una sèrie molt divertida realitzada per Juanjo Saéz, amb la particularitat del dibuix, que és molt simple, tant que fins i tot els personatges no tenen una cara definida. Però no tot és humor, també conté una reflexió sobre diferents aspectes de la vida: el sexe, les relacions de parella, la feina, l’homosexualitat, la mort… i coses més concretes: com el món del disseny, els anomenats “modernillus”. Hi trobareu personatges caricaturitzats com un Dj cutre, m’encanta aquest personatge, el “Dj de Mierda”, en un capítol diuen que s’ha enfadat i surt al llit plorant mentre escolta música, és un personatge una mica depriment; la típica adolescent calientabraguitas; el jove palurdillo i rude, el jefe explotador…

Però bé, si en voleu saber més, aquí hi ha la seva introducció, aquí el bloc de la sèrie i si us ha agradat la meva explicació o teniu curiositat, el primer capítol “Arròs a banda”. A la web de tv3 a la carta hi podeu trobar tots els capítols, per ara van pel 12. Espero que us agradin.

Hora d’emissió: dimarts a les 23:15 al 33; i divendres a les 00:30, repetició del capítol setmanal al 33.