Realitzat per Richard Gale. Agraïments a en Fer, que em va mostrar el primer.

Primer de tot, el curt original

Us ha agradat? Doncs ara toca la continuació

I finalment, Jack respon una pregunta d’un espectador mentre segueix essent agredit amb una cullera.

Acabo de descobrir a GeekoSystem una de les possibilitats que YouTube ofereix, la de crear històries interactives. Segur que recordeu aquells llibres en que estàs llegint i arriba un moment que has d’escollir com continua i t’envia a una pàgina o una altre. Doncs el mateix, però interactiu i a YouTube!

De totes les experiències que he vist, sens dubte, la que més m’ha cridat l’atenció ha estat la que ara us ensenyo.

L’autor es diu Corey Vidal, tot un personatge de YouTube, que en aquesta aventura interactiva t’ofereix una llista d’ingredients i has d’escollir aquells que vols que barregi a la batidora fins que quedi puré. A mi m’encanta! i es curiós veure el resultat de barrejar vodka amb hamburgueses.

Aquí comença:

Us ha agradat? Havíeu vist algun vídeo similar al YouTube?

Els últims articles que he escrit anaven sobre les matemàtiques: Les matemàtiques i la natura, Math Run per fer càlcul mental i Wolfram Alpha per mòbils. Avui no podia ser menys i us deixo amb “La cançó del número Pi”.

És tota una frikada i el millor, al final.

I també en anglès:

Cansada de buscar un regal original i personal per la teva parella que reflecteixi el vostre amor? El teu novio és un friki informàtic? Doncs que el connector del cable d’internet us uneixi per sempre més (o com a mínim que hi hagi connexió entre vosaltres, haha). Sí, en teoria són de casament. Dissenyats per Jana Brevic. Un altre anell curiós és aquest de l’arroba. Molt elegant.

Aquesta setmana una de les imatges surrealistes que he trobat a noupe.com. Són imatges realment impactants que expressen un munt de sentiments alhora que mostren el talent i la creativitat de l’artista. Us deixo una de les que més em va captar l’atenció:

L’altre dia m’avorria i vaig acabar reflexionant sobre la definició de “ser brusc”. Ja sé que sembla una estúpida paranoia, però crec que el 80% de les que ens fem les persones ho són, així que “agua”.

Quan penso en la paraula “brusc” enseguida la relaciono amb un possible sinònim: “ràpid”. Realment, quan diem “això ha estat brusc” ens referim a que alguna cosa ha estat molt ràpid. Però aquesta premissa queda una mica tocada quan m’imagino a un atleta corrent els 100 metres de longitud. És molt ràpid, el paio, però no em sembla brusc.

També puc relacionar la idea “d’un cop sec”. Donar un cop ràpid i fort a un pot que no s’obre pot semblar brusc. Però no m’acabava de fer el pes; si jo veig que el meu veí no pot obrir el pot de mongetes i aixeca la mà per donar-li el cop, jo ja intueixo què farà a continuació i no em resulta brusc. I és aquí on està el secret de la brusquedat.

La brusquedat és la gran rapidesa en que succeeix la transició d’un estat a un altre. És a dir, si jo veig que el meu veí li donarà un cop al pot, no trobo el gest gaire brusc. Però si el bon home aguanta el pot amb una mà i l’altra la té baixada, sense fer cap gest de motivació, i de sobte, sense deixar-me temps a processar-ho, li fot el cop, llavors sí que em resulta brusc (i potser fins i tot em dona un espant).

El moviment ràpid no és brusc. Ho és el fort canvi d’estat. I a nosaltres ens sembla brusc quan aquest canvi ha succeït sense que ho haguem intuït previament. Per això la brusquedat pot ser subjectiva: potser jo no m’esperava que el meu veí donés un cop al pot mentre que una altra persona ja sabia el què anava a passar.

En el diccionari relacionen la paraula “brusc” amb “sobtat”. La meva humil reflexió serveix pels dos mots.