A l‘article passat parlava sobre les edats legals per a conduir i beure a Minnesota.

Doncs bé, l’altre dia anava amb la meva host mother en el cotxe i em va assenyalar una matrícula que començava per W.

- D’aquestes matrícules en diem Whisky Plates.

- Whisky Plates? – vaig preguntar sorpresa.

- Sí, quan a una persona li han posat una multa o més d’una per haver begut alcohol quan conduïa, se li canvia la matrícula. Així la policia té el permís de parar el cotxe en qualsevol moment, ja que no tenen el dret de parar a algú que no està cometent cap infracció.f

Així doncs, qui comet una infracció etíl·lica, ho porta marcat de per vida. I tothom ho sap. Si en voleu més informació, cliqueu la imatge d’aquí sota:

Whisky Plate

Fa ben bé un mes que vaig comprar les entrades per anar a veure un espectacle de màgia, i aquest dissabte 14 de gener per fi les vaig poder fer servir. Sabia que no anava a veure un espectacle de màgia de cabaret i que no seria un espectacle convencional; no m’equivocava. Els espectacles del Mag Lari mai són convencionals —cosa que ja vaig comprovar quan vaig veure Secrets—, sempre em deixen bocabadada i Splenda no n’és pas l’excepció sinó ben al contrari.

Cap a les 9 del vespre el teatre Tívoli estava ple de gom a gom de gent de totes les edats: parelles de joves i de grans, nens amb els pares o els avis, colles d’amics… I és que la màgia del Mag Lari no només il·lusiona els nens. Al teló van aparèixer unes lletres que anunciaven l’inici de l’espectacle en quatre minuts, mentre una agulla començava el compte enrere. Van ser quatre minuts hilarants durant els quals vaig plorar de tant riure. M’explico. De fons sonava la bonica Heal the World d’en Michael Jackson, una cançó que entendreix i emociona. Quasi va ser un moment tendre i emocionant, però durant els quatre minuts d’espera al teló s’hi anaven projectant diferents frases en to humorístic sobre com seria l’espectacle, qui en seria el protagonista, i altres acudits que van fer que el públic esclatés a riure. Vaig trobar explosiva la combinació d’una cançó tendra amb l’humor. Un bon començament per l’espectacle. Després del festival d’humor inicial va començar Splenda i durant dues hores ens vam deixar il·lusionar per la màgia i embadalir per la posada en escena, els ajudants del Mag Lari, el ball i la música d’en Michael Jackson.

La posada en escena era ben bé sortida de Las Vegas,  grandiosa, plena de llum i colors però gens embafadora, sinó molt elegant. Uns quants arcs donaven profunditat a l’escenari que semblava un pou sense fons del que no paraven de sortir trucs de màgia, i entre truc i truc, el Mag Lari exercia d’autèntic showman fent riure a tot el públic. Un dels atractius dels seus espectacles és que el públic en forma part i no és només un simple espectador. El Mag Lari baixa a la platea, saluda a la gent de les primeres files, es passeja i busca voluntaris que els seus ajudant s’encarreguen de fer pujar a l’escenari per col·laborar en els trucs de màgia. I no són pocs els voluntaris que fa sortir, fins a cinc, i tots ben diferents. Un dels moments més entranyables és quan fa pujar un nen a l’escenari per dedicar-li un truc petit, sense espectacularitat ni grans muntatges; és màgia de tu a tu i sempre m’ha semblat un moment molt dolç.
segueix llegint "Splenda: màgia, il·lusió, emoció"

A Minnesota l’edat legal per a treure’s el carnet de conduir és els 16 anys. Això vol dir que, quan vas per l’autopista i mires les cares dels altres conductors (sí, confesso que m’agrada xafardejar en els altres cotxes, em fa gràcia veure la cara que posa l’altra gent quan descobreix que els estàs mirant a través de la finestra del teu cotxe, és com si els recordessis, de cop i volta, que no estan sols en la seva bombolla automobilística!) pots sorprendre’t en trobar-te a un/a adolescent al volant.

Carnet de conduir de Minnesota

I és que si no tens cotxe, poca cosa pots fer. És el mitjà de transport predilecte, a pesar de què els High Schools tinguin transport de bus escolar gratuït. Treure’s el carnet de conduir costa només uns 10$ i si ets major de 18 anys no cal que vagis a una autoescola (qualsevol persona amb carnet de conduir pot ensenyar-te). Fas un examen teòric i després el pràctic i llestos! Vulguis o no, això dóna molta més independència i llibertat als adolescents i té un impacte en la societat. Creixen més ràpid pel que fa a poder sortir i fer la seva, però no en maduresa. L’adolescència s’allarga.

Liquor House

En canvi, pel que fa al beure, no es permet fins als 21 anys. És totalment estricte. L’alcohol es ven exclusivament en bars i cellers (Liquor Houses), als quals NOMÉS hi pots entrar si tens 21 anys o si vas acompanyat/da d’una persona adulta. Quan vaig arribar a aquí, vaig haver d’esperar tot un mes fins que vaig poder tornar a prendre’m una cervesa. A casa nostra tenim molta més cultura del vi i del beure de manera sana i controlada. És clar que quan s’acosta l’edat de beure a tot arreu es fa un “beure per beure” exagerat, però tinc la sensació que aquí passa molt més. El “botellón” es fa extensiu a edats adultes.

Ara bé, el que és segur és que no trobaràs adolescents ni joves conductors conduint beguts a les autopistes!

Fa quatre mesos que visc a Estats Units i tot just començo a tenir consciència del que significa estar a 40º Fahrenheit.

I no és només la temperatura. És per parar boja! En comptes de quilòmetres, milles (que són una mica menys del doble); en comptes de litres, gallons; en comptes de grams, ozes; en comptes de quilos, pounds; en comptes de metres i centímetres, feet and inches…

Termòmetre Fahrenheit - Centígrads

A més, també tinc problemes a l’hora de cuinar i fer cookies. Tot està en cups (tasses) i spoons (cullerades), però s’ha de tenir en compte que aquestes no són culleres ni tasses normals, sinó que són d’una mesura exacta.

No tinc constància de si això succeeix a altres països del món, però gairebé m’atreviria a dir que és només a Estats Units. Sé que a Anglaterra encara conserven les milles i altres cosetes, però a aquí TOT és diferent. Així doncs, si penseu venir a Estats Units, serà millor que us estudieu les equivalències per evitar problemes en les següents situacions:

• Fa molt de fred? Quina temperatura fa? Quina roba em poso?
• En el cotxe, abans de marxar, quina distància hi ha d’aquest lloc a l’altre? O… hi puc anar a peu?
• A l’hora de comprar ingredients per una recepta.
• “Quant peses?” “tants quilos” “ho sento, no sé quant és…” i viceversa.
• “Com d’alt és?” “Tants feet i inches” “No idea…”

Happy measuring…!

Aquest Nadal l’he viscut a l’americana. Som només al primer dia de l’any i ja se m’acaben les vacances. He rebut tots els regals que havia de rebre, he participat en tots els esdeveniments familiars als que havia de participar, i demà passat ja tornem a l’escola.

Santa Claus aparegué la nit de Nadal al lloc on fèiem el sopar de Nadal (una espècie de pica – pica on cadascú portava alguna cosa de menjar) i em va demanar si el podia ajudar a donar els regals. Va anar cridant als nens i nenes d’un en un, fent-los seure a la seva falda i comentant-los amb què havien millorat durant l’any i en què havien de millorar encara.

Coca - Cola i Santa Claus

Durant les dues últimes setmanes, els regals de Nadal s’anaven acumulant a sota de l’arbre. Santa Claus només porta un regal, la resta són de la família. I els nens i nenes tenen clar que s’ha d’anar a comprar el regal pel germà o germana, i que després s’ha d’embolicar sense que l’altra persona ho vegi. Christmas shopping, que en diuen!

Pel que fa a les trobades familiars, la cosa es complica quan els avis estan divorciats i tornats a casar. En comptes de tenir dos i dos avis, teníem dos, dos i dos avis a casa de qui anar (en total, sis!). Hem fet tres festes de Nadal diferents.

Això sí, per més diferent que sigui, i per més acollida que m’hagi sentit, trobo a faltar els indispensables galets i uns dies més de festa fins que arribin els Reis… què hi farem, aquest serà un Nadal per recordar! I a més de raïm, també he mirat la bola de Times Square baixant.

Bon Any, kasundenencs del món!

Fa poc vaig llegir  Metamorfosi al cel l’últim llibre de Mathias Malzieu, que em va encantar. M’hi vaig posar a la tarda abalançada al sofà, i t’enganxa tant que no em vaig moure fins que el vaig acabar. Mentre llegeixes la pàgina estàs impacient per saber que passa a la següent, perquè és una història tan emocionant que només desitges saber com pot acabar. Malzieu ja havia tret dos llibres anteriorment,  La mecànica del cor  i L’ombra allargada de l’amor,  apart de 38 mini westerns . El primer llibre és genial, perquè ja et defineix l’estil tan personal que té Mathias per a les històries que ell mateix crea, una mica a l’estil de Tim Burton, que són una barreja entre elements fantàstics però també aspectes de la vida molt reals. Jo mai havia llegit res igual al que l’autor francès crea, i la veritat és que va ser una delícia descobrir un estil tan diferent que m’agradés tant. Acabat el llibre de La mecànica del cor, vaig estar ben atenta a la següent obre que Malzieu publiqués, que va ser L’ombra allargada de l’amor, la qual tinc moltes ganes de llegir. Bé, us deixo amb la sinopsis dels tres llibres de Mathias Malzieu, abeura si us animeu a llegir-los.

Imagina’ t la nit més freda de la història. La neu cau sobre la ciutat d’Edimburg. Dalt d’un turó neix el petit Jack, amb el cor malmès, però, li caldrà substituir-lo per un rellotge de fusta, un cor artificial del qual dependrà la seva vida. Acompanyem Jack en la seva aventura quixotesca a la recerca de l’amor des dels freds carrerons escocesos fins a una radiant ciutat andalusa. Compte, però! Jack haurà de seguir unes normes per sobreviure.
segueix llegint "Mathias Malzieu: històries sorprenents"